Kursaalment

Àngel Oliveras: el valor del compromís per complir una tasca

Metòdic, compromès, entusiasta. No sé quants adjectius més d’aquest estil podria utilitzar per definir l’Àngel Oliveras. Sempre el trobo al Kursaal equipat amb càmeres fotogràfiques i de vídeo, tot i que sempre m’ha cridat molt l’atenció el seu tarannà discret que li permet no interferir mai la realitat del que allà està passant. Sé que és membre col·laborador del  Galliner, però tenia ganes de parlar un dia amb ell per tal que m’expliqui quina és la seva funció a l’entitat. I la conversa va ser apassionant, segurament perquè –tot i la seva veu tranquil·la i tarannà pausat- va ser capaç de transmetre’m la il·lusió amb què fa la seva tasca: enregistra i fotografia totes les activitats del Galliner des de fa 11 anys. I ho fa de manera altruista. Bé, m’aclareix que no és ben be gratuïta perquè “el premi que rebo és molt més alt que el preu que pago”. Em dibuixa una gràfica a la llibreta que em deixa ben clara la seva afirmació. “Els bons premis no sempre han de ser en forma de diners”, assevera amb rotunditat mentre recorda que uns mànagers del Joan Manuel Serrat li auguraven, ara fa una dècada, que no aguantaria més de dos anys fent aquesta tasca sense cobrar ni un duro.

“M’agrada el teatre i el futbol”

Des de sempre l’Àngel és un entusiasta de la fotografia i de la imatge. Va començar al Galliner per enregistrar els actes del sisè aniversari de l’entitat i, des d’aleshores, ho té tot fotografiat i arxivat. “En el seu dia, quan m’ho van demanar, em va venir molt de gust”. Va poder utilitzar una càmera nova que s’havia comprat després que li robessin l’anterior. I l’Àngel insisteix “el primer dia em va venir tant de gust com ara”. Assegura que li agrada molt el teatre, “tot i que també m’agrada el futbol”, per això confessa que “algun cop he vingut al teatre amb els auriculars de ràdio per seguir el Barça”. La seva tasca també li ha comportat coneixement com el fet, per exemple, que “de tant sentir música clàssica he acabat trobant-li el punt que abans no li havia sabut trobar” o agafar cada cop més agilitat en l’edició de vídeos.

Un bast arxiu

Onze anys registrant imatges han obligat a l’Àngel a idear un sistema d’arxiu “que em permet recuperar de forma ràpida qualsevol imatge que necessitem”. Etiqueta cada foto amb nom i obra, li dóna un número de sèrie, la guarda en una carpeta per anys i hi afegeix les informacions addicionals que considera oportunes a cada foto i vídeo que munta. “En realitat la meva obra finalitza sempre dues hores després de la funció i mai, mai deixo la feina per fer més enllà de dos dies”. En realitat aquest arxiu, “ara és com si fos la meva col·lecció”, un recull que “com diu el Joan Morros, anirà guanyant valor a mesura que passin els anys”. Li vaig demanar que em posés un exemple d’aquest valor, i me’l va posar en forma de vídeo que ha volgut compartir amb els lectors de manresainfo. Mireu la seva obra i entendreu el valor de la seva feina. Gràcies Àngel.