Un monument a la crisi

L'últim dia de l'any 2011 vaig tenir la sort de poder fer una caminada per les muntanyes del Pirineu. No vaig perdre la cobertura del mòbil i no feia només que rebre missatges d'amics desitjant-me un feliç 2012 i encoratjant-me a superar la crisi en la que estem immersos. De cop em vaig topar amb aquest cartell d'una promoció immobiliària al mig de la muntanya, a tocar d'Isavarre. I ara, que tothom parla irremeiablement de crisi, l'esquer publicitari de la promoció em va semblar revelador: "¿Por qué elegir cuando podemos tenerlo todo?". 

Segurament no cal llegir grans tractats sobre aquesta crisi, perquè la pregunta que ens llençava la promotora és suficient per explicar-nos perquè estem vivint el que estem vivint.

Potser caldrà mantenir aquests tipus de cartells com uns autèntics monuments a la crisi per ajudar-nos a no perdre la memòria històrica immediata.

Aquest és el paisatge que es veu quan fas la foto d'esquena al cartell de la promoció fantasma

D’ofici: ‘campetxanu’!

Avui m’ha caigut a les mans una revista del cor caducada. En concret la revista Lecturas del 27 de juliol del 2011. M’ha cridat l’atenció veure si parlen de l’Iñaki Urdangarin. Ho fan a la pàgina 40 i 41. Expliquen que, juntament amb la seva esposa, la infanta Cristina, volten per Terrassa per assistir a la boda d’un amic.

En negreta, per destacar-ho, la ‘notícia’ explica literalment, referint-se als ducs de Palma, que: “una vez más hicieron gala de su sencillez, mezclándose entre la gente y respondiendo con una sonrisa a los espontáneos saludos de algunos transehúntes”.

Una frase brutal en els temps que corren, oi?

M’han entrat ganes de subscriure’m a la Lecturas per veure què en diuen d’ells a partir d’ara!!!!!