Una escola d’immigrants. On és el problema?
La Dolors és la professora de l’aula d’acollida de l’escola
Pare Algué. La vaig conèixer ara ja fa força anys, quan jo em dedicava a
ensenyar a nedar a la piscina del Gimbe. Ella era la profe que acompanyava als
alumnes. Aquella mestra em va captivar. De seguida notes quan una profe viu la
seva feina amb passió. I la Dolors Cabot, en això, sobresortia.
Després de treballar al Gimbe vaig començar a treballar
professionalment a llars d’infants. Primer a Sabadell i després a Manresa. A
Manresa vaig treballar a l’Estel, que era anomenada per molta gent l’escola
dels moros. La feina que feia (i em consta que encara fa) l’equip educatiu era
de primera categoria. Excel·lent. Però moltes famílies autòctones que s’hi
havien d’inscriure no es plantejaven quin era el treball educatiu que allà s’hi
feia. Es quedaven en què era l’escola dels moros, tot carregant de negativisme
màxim aquesta visió.
Deixeu-me insistir en que el treball que allà vam fer era extraordinari
(i ho és). Les bones valoracions de les famílies (autòctones o no) ho avalen.
Sé com és de dur treballar contra aquesta etiqueta de la immigració carregada d’injustes
i falses excuses (els nens aprenen a ritmes més lents, els profes no poden
desenvolupar correctament la seva feina…..).
Publicar la noticia de la nova aplicació per a mòbil que han
creat els alumnes de l’aula d’acollida de l’escola Pare Algué ha estat
emocionant i m’ha remogut uns períodes de treball intens i apassionant a les
llars d’infants. I quan me n’assabento que qui hi ha al darrera d’aquest
projecte són la Dolors Cabot i el Toni Casserres els pèls se’m posen de punta.
Perquè l’aplicació és un exemple que l’escola pot fer i fa treballs
extraordinaris, perquè en la professió dels mestres i pedagogs n’hi ha molts d’anònims
però extraordinaris.
Però sobre tot espero que aquesta noticia serveixi per fer
obrir els ulls que és més important com de bé treballa un equip educatiu que no
l’origen geogràfic d’on van néixer els pares dels alumnes.
