El primer post que vaig escriure en la nova etapa del meu
blog personal parlava d’uns amics, el grup Gossos, quan anunciaven que
deixarien els escenaris durant un temps, i les connotacions personals que per a
mi tenia aquest anunci.
Ara, gairebé un any després, torno a escriure un post dels
Gossos per ‘culpa’ d’una noticia que he publicat a La Vanguardia. Deixeu-me que
us ho expliqui.
Moltes vegades em pregunten com m’ho faig per trobar un tema
diari per escriure a L’edició Bages de La Vanguardia digital. La única forma d’aconseguir-ho
és estar atent i observant les 24 hores del dia, estiguis allà on estiguis.
Aquesta ‘voràgine del dia a dia’ fa que de vegades perdis la visió global de
les coses i això és el que m’ha passat amb el grup Gossos.
Són uns bons amics. Fem trobades i fins i tot apadrino
orgullosament la filla d’un d’ells. Un dia t’expliquen en una reunió d’amics,
emocionats, que estan treballant fort en la creació d’un nou disc i aquestes
coses.
I aquest és el moment en el que el Carles s’equivoca i amb
la seva necessitat de publicar un tema per al dia següent, perquè encara no el
té redactat i escrit, es llença a la piscina i explica que el Gossos publiquen
un nou disc. Em salto formalismes i tiro pel boc gros, sense més! Com si la
meva experiència no m’hagués anunciat mai que aquests processos cal cuidar-los!!!
I La Vanguardia és un mitjà prou potent com per carregar-se
part de l’estratègia comunicativa que havien pensat prèviament els Gossos. I la recepció d’un mail que
destil·la preocupació et fa adonar que has avantposat la voràgine del dia a dia
a fer les coses amb una mica més de sentit, vaja el sentit mínim imprescindible.
I això entorpeix el treball d’unes persones, que a més a més són amigues. I,
que voleu que us digui, m’ha quedat mal cos per haver estat inoportú i
incorrecte en el procediment. I un cop fet, l’únic descàrrec que em queda és
explicar-ho i carregar-ho a la motxilla de l’experiència per evitar errades
similars!
Ah! I desitjo que m’avisin el dia del primer concert, perquè
espero amb ànsia la sortida del nou disc de Gossos, tot i que gestionaré amb
calma aquesta ànsia. Ho prometo!
Ai, Carles, tots n'hem fet de grosses. Jo vaig tenir un bon merder per un tema relacionat amb els incendis i Fecsa a Catalunya Ràdio també per tirar pel broc gros. No parem mai d'aprendre. Però se't queda aquell mal de panxa dins que costa uns quants dies que desaparegui...Ànims i endavant!
ResponElimina