Que gran que és tenir amics!
Encara embriagat d’emoció i de son (que no d’alcohol) després
de la Patum de dijous de Corpus, avui divendres estic tant
content que tinc necessitat d’escriure.
Mai m’hagués imaginat que això de fer un salt de Ple a Patum acabaria sent per a mi una cosa tant espectacularment emocionant. I no vull
caure en tòpics. Realment, fer de Ple ho és –d’emocionant- i suposo que per això aquesta devoció per
embolicar-te el cap amb la fulla de Vidalba, fuets i voltar tot cremant
per l’atapeïda plaça de Sant Pere. La Patum té essència, i per això
emociona.
Però a part d’haver tingut aquesta experiència litúrgica de
fer un salt de Ple, el més important per a mi, a la Patum del 2012, ha estat viure
intensament el valor de l’Amistat. Mireu-nos les cares. La dels Jordis, el
Jorba (a la meva esquerra) i el Soler (dreta). I la meva. La felicitat no
ens cap al rostre! Saltar de Ple al costat dels Jordis, del Pinyot i del Xavier
va fer doblement emocionant la nit de Corpus d’aquest any.
Quan he penjat la foto al Facebook en alguns comentaris m’heu
dit: “quina enveja!” i m’ho crec.
Només vull que sapigueu que he saltat de Ple perquè el Jordi
Soler tenia un salt. I perquè ell ha tingut aquest salt durant tres anys. I
perquè en comptes de guardar-lo només per ell i buscar-se un acompanyant ha preferit
cedir-lo a algun dels seus amics. I compartir amb nosaltres les seves emocions.
I, de moment, el Jorba i jo hem estat els triats. I si tot va bé l’any vinent
serà el Xavier.
I quan arribi la propera Patum, el Jordi Soler, que haurà
tornat a cedir el salt, ens tornarà a abraçar amb aquella força que només ell
té i amb aquella mirada que a cada instant ens recorda als seus amics que ens
estima. I us asseguro que això, per a mi, va ser més emocionant que tot el
ritual de fer de Ple.
I ara que és un moment de canvis a la meva vida, i per tant
d’incertesa, saber que comptes amb amics com el Xule et fa fort.
Gràcies Xule!
INOBLIDABLE !!!!!!
ResponEliminaCarles, quin sentiment que es desprèn de les teves paraules. Ho comparteixo tot. Em penso que tots quatre ens vem emocionar molt.
ResponEliminaENDAVANT