Hanga, Gladyr i 25
anys de Cal Manel
El mateix dia que a lavanguardia.com publicava el reportatgedel jugador Adam Hanga, explicant que el jugador és una celebrity a Hongria,
vaig viure -per casualitat- el comiat del Sergii Gladyr a Cal Manel. L’ucraïnès
Gladyr -un jugador que ha firmat un final de temporada excel·lent- no s’acomiadava
fins a l’agost, perquè l’any vinent no jugarà a Manresa. Després de tres anys
vivint a Manresa, en Gladyr marxava fins no se sap quan. Va ser veritablement
emotiu. Les llàgrimes no van saltar perquè tothom va fer un esforç de
contenció.
Un producte
Tot això em va portar a pensar en el jugador-producte i el
jugador-persona. Quan veiem a aquests joves jugar al Congost veiem el producte.
L’aplaudim o el critiquem en funció de si la pilota entra o no. Quan un mànager
s’acosta a un periodista per parlar-li del jugador al que representa, està
venent un producte o quan publico el reportatge de l’Adam Hanga a
lavanguardia.com, en realitat el que estic és ajudant a la projecció d’aquest
jugador.
Cal Manel, un lloc
especial
Però després, a Cal Manel, et trobes al jugador-persona,
aquell que marxa al seu país per no tornar i necessita una abraçada d’aquell
que no només li ha posat el plat a taula, sinó d’aquells que l’han rebut i li
han tramès tot l’amor que aquests nanos tan joves necessiten quan estan lluny
de casa seva.
A Cal Manel passa això, que fa vint-i-cinc anys que els
jugadors d’elit del bàsquet a Manresa troben la seva casa, aquell espai on se
senten acollits, estimats, cuidats. Per això aquest frankfurt de la carretera
Cardona ara celebra 25 anys. Per això el Sergii Galdyr portarà sempre “Cal
Manel en el corazón”, com va escriure a la dedicatòria de la seva samarreta.
I per això moltes persones en som clientes, perquè els seus
entrepans tenen sabor de tomàquet, mostassa....i carinyu! Que sigui per molts
anys.
