i un altre banner, encara

un altra banner

un banner

Es pot veure un PDF com si fos un llibre?

Aquesta vegada sóc jo l'entrevistat

El Xavier Sucarrats m'ha fet unes preguntes a la seva secció Tirs Lliures del manresainfo pel meu treball al Tiempo de Juego de la COPE. Vés m'ha fet gràcia. Si us ve de gust, només són tres preguntes de resposta curta.

Tirs lliures

Xavier Sucarrats Palà | Actualitzat el 19/11/2012 a les 23:53h

Tirs lliures amb... Carles Jódar

Els tirs lliures d'aquesta setmana els hem fet amb un dels periodistes habituals del Nou Congost, en Carles Jódar. Moltes són les temporades que ha viscut seguint el bàsquet manresà. Que en siguin moltes més

Carles Jódar a la cabina de premsa del Nou Congost. Foto: Xavier Sucarrats 

-  Com veus a l'Assignia Manresa d'aquesta temporada?
- El veig en la seva temporada més complicada perquè aquest inici amb tantes derrotes ens està marcant molt. La temporada serà complicadíssima segur.

-  Veus opcions encara que l'equip es pugui salvar?
- Més que veure les opcions, les desitjo. Desitjo que hi hagi opcions per a la salvació de l'equip perquè m'agrada que el Manresa estigui a l'ACB i no vull vaticinar una cosa que no s'ha consumat. Per tant, desitjo que continuï a l'ACB.

- Treballes a la cadena COPE, una emissora molt estereotipada i associada a una tendència política concreta. Et fan ràbia els comentaris que es fan sobre la COPE?
- A la COPE fa 20 anys que hi sóc. Primer va ser Cadena Nova, després Ràdio Barça, més endavant Cadena 13 i un dia va ser Cadena COPE. Vaig treballar amb el José María García i va ser una gran experiència. I els comentaris no em fan ràbia. Simplement ho entenc.

 http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/31253/tirs/lliures/amb/carles/jodar

L’experiència és un grau, però no evita espifiar-la!

El primer post que vaig escriure en la nova etapa del meu blog personal parlava d’uns amics, el grup Gossos, quan anunciaven que deixarien els escenaris durant un temps, i les connotacions personals que per a mi tenia aquest anunci.

Ara, gairebé un any després, torno a escriure un post dels Gossos per ‘culpa’ d’una noticia que he publicat a La Vanguardia. Deixeu-me que us ho expliqui.

Moltes vegades em pregunten com m’ho faig per trobar un tema diari per escriure a L’edició Bages de La Vanguardia digital. La única forma d’aconseguir-ho és estar atent i observant les 24 hores del dia, estiguis allà on estiguis. Aquesta ‘voràgine del dia a dia’ fa que de vegades perdis la visió global de les coses i això és el que m’ha passat amb el grup Gossos.

Són uns bons amics. Fem trobades i fins i tot apadrino orgullosament la filla d’un d’ells. Un dia t’expliquen en una reunió d’amics, emocionats, que estan treballant fort en la creació d’un nou disc i aquestes coses.

I aquest és el moment en el que el Carles s’equivoca i amb la seva necessitat de publicar un tema per al dia següent, perquè encara no el té redactat i escrit, es llença a la piscina i explica que el Gossos publiquen un nou disc. Em salto formalismes i tiro pel boc gros, sense més! Com si la meva experiència no m’hagués anunciat mai que aquests processos cal cuidar-los!!!

I La Vanguardia és un mitjà prou potent com per carregar-se part de l’estratègia comunicativa que havien pensat prèviament els Gossos. I la recepció d’un mail que destil·la preocupació et fa adonar que has avantposat la voràgine del dia a dia a fer les coses amb una mica més de sentit, vaja el sentit mínim imprescindible. I això entorpeix el treball d’unes persones, que a més a més són amigues. I, que voleu que us digui, m’ha quedat mal cos per haver estat inoportú i incorrecte en el procediment. I un cop fet, l’únic descàrrec que em queda és explicar-ho i carregar-ho a la motxilla de l’experiència per evitar errades similars!

Ah! I desitjo que m’avisin el dia del primer concert, perquè espero amb ànsia la sortida del nou disc de Gossos, tot i que gestionaré amb calma aquesta ànsia. Ho prometo!

A l’entorn tothom parla de crisi (i a fe que la pateixo), però jo avui estic content!

Avui estic content. La noticia que publico a La Vanguardia Digital es presenta sota el títol “Una canción de Els Convidats despierta a una mujer de un estado de coma”. I amb aquesta notícia he aconseguit la màxima audiència personal des que publico en aquest mitjà, ara fa poc més de tres mesos: s’han superat les 15.000 visites en 12 hores.

Us asseguro que encara no deixa de sorprendre’m l’abast que tenen les notícies que publico a La Vanguardia i que passin coses com que et truquin des dels serveis informatius de TV3 per conèixer més detalls sobre la notícia o que després de llegir la d'avui, als protagonistes els hi paguin un bitllet d’avió per tal que expliquin la història al programa de l’Anna Rosa Quintana, a Tele-5.

Avui estic content. Però us asseguro que avui no estic content només perquè la noticia que he escrit hagi tingut una gran audiència. Estic molt content perquè el rècord l’he aconseguit parlant d’una notícia extremadament positiva entre un munt de titulars que parlen de drames, de criminalitzacions de la misèria, de la punyetera crisi i del ‘que se jodan’, que reflecteix la baixesa de la classe política que ens representa i que ens maltracta.

Sí. En la secció Bages de La Vanguardia m’he plantejat parlar i mirar la vida en positiu. Fer més incidències en les nostres fortaleses que en les nostres misèries. Treballar per un periodisme amable. Crec que ho estic aconseguint i el resultat de la notícia d’avui m’esperona.

I estic molt content, perquè a més a més, uns dels protagonistes d’aquesta història tan extremadament emocionant són uns bons amics, el Xavi i el Jordi, als que he seguit en el seu periple musical. I perquè a la Maria Josep, l’altra protagonista, encara no la conec més enllà de converses telefòniques, però amb la que tinc una cita per fer un cafè i parlar tranquil·lament i distesa sobre la vida.

I collons, és que com voleu que avui no estigui content!